St. Castor surt 07:40 i es pon 20:13 surt 19:20 i es pon 06:24

Notícies

La segona jornada del Congrés: “Una teologia en el cor de la vida i del món”

13 de novembre de 2019Esdeveniments Compartir:

 La segona jornada del Congrés, titulada “Una teologia en el cor i de la vida i del món”, s’ha centrat en la reflexió al voltant de la teologia de Bergoglio. El primer conferenciant del matí ha estat el Cardenal Walter Kasper, president emèrit del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians. Kasper s’ha centrat en els textos de l’Evangeli Gaudium, l’Amoris Laetitia i Laudatio Si per explicar com el Papa Francesc transmet el missatge de la joia, un missatge que, ha dit, “és comunicatiu, no informatiu (...) és un raig de llum que esdevé la clau propositiva de la fe”.

El Card. Kasper també ha reflexionat sobre la joia a l’Església d’avui en dia, en relació amb el Papa: "Ahir com avui molta gent a l'interior i a l'exterior de l'Església catòlica veuen el Papa Francesc un portant de joia i un mannà del cel vista la situació actual de l'Església; en canvi altres no li donen cap joia." Ha lamentat també que hi ha hagut molts escàndols que han recobert, en part, l’Església: “És com si una boira d'infelicitat s'hagués quedat a algunes parts de l'Església sense deixar passar la llum i tapant tot allò que hi ha de bo." Tot i així, ha dit, l’amor i la joia formen i han de formar part intrínseca de la mateixa Església, perquè la joia cristiana és la joia de Déu. "El Papa descriu l'amor com un camí de creixença i maduració, com un camí cap a la felicitat i la joia de la vida en l'amor", ha afirmat.

Una teologia atenta a la vida de les persones

"Fer teologia amb diàleg amb la vida" ha estat el títol de la conferència de Mons. Joan Planellas, Arquebisbe de Tarragona i Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya fns el maig del 2019. Planellas ha remarcat que el Papa Francesc considera la teologia pastoral "una categoria teològica plena", i que a més, forma part d’una de les seves prioritats en el seu ministeri. Tant és així que ha afirmat: “Els teòlegs, per Francesc, són bons quan amb la seva reflexió es posen al servei de la intrínseca acció evangelitzadora de l’Església, quan esdevenen atents a la vida de les persones”

Mons. Planellas creu que una teologia atenta a la vida de les persones “serà una teologia preocupada per les seves ferides, tot acarant les situacions difícils", i que ha de saber “explicar la bondat, la simplicitat i l'alegria de la vida cristiana, ja que aquesta serà la predicació més eficient".

Congrés Papa Francesc

Consciència moral i discerniment espiritual

El matí ha acabat amb el Professor Gronchi parlant de "Consciència moral i discerniment espiritual". La seva reflexió ha arribat de la mà de la interrelació entre la consciència moral, guiada fidelment per la pedagogia de Déu que permet decidir lliurement, i el discerniment, que ajuda a ampliar la consciència reconeixent-nos més en l’altre que en un mateix. “Només qui està disposat a escoltar, -ha dit- té la llibertat per a renunciar al seu propi punt de vista parcial o insuficient”.

I en aquest “altre”, Gronchi aposta per la universalitat de l’Església, “L’Església catòlica és universal, perquè és una religió de l’amor: no atreu a tota la humanitat al mateix temps, sinó a cada persona en la seva intimitat més profunda” i en l’esperit missioner: "L'espiritualitat missioner i la novetat de les relacions en Crist fan possible convertir els desafiaments en oportunitats."

“Els sacerdots joves haurien d’anar a confessar una vegada al més a les parròquies més humils”

El Prof. Carlos Maria Galli ha parlat de “La pietat popular com a lloc teològic”. Per fer-ho, ha destacat les paraules del Papa: "En la pietat popular, per ser fruit de l'Evangeli inculturat, hi ha una força activament evangelitzadora que no podem desmerèixer (...) més aviat estem cridats a fer-la créixer per aprofundir el procés d'inculturació." Galli també ha apostat clarament per la teologia pastoral, dient que a les facultats de teologia s’hauria d’impartir “una teologia pastoral integradora, tant teòrica com pràctica” que agrupi tant els preveres com els laics. A més, ha animat als sacerdots joves (i fins i tot als bisbes) a anar a confessar una vegada al més a les parròquies més humils del seu entorn, perquè ha dit: “Això és el que ens permet tocar al cor de la realitat.”

“El Papa Francesc sap comunicar de manera senzilla, eficaç, fascinant i envoltant el cor de l'experiència cristiana”

El Director Editorial del Dicasteri per a la Comunicació del Vaticà, Andrea Tornielli, afirma que el Papa Francesc es un exemple comunicatiu: “sap comunicar de manera senzilla, eficaç, fascinant i envoltant el cor de l'experiència cristiana, es fa entendre per tots, arriba i interessa fins i tot als que estan lluny, als que estan fora." Tot i així, ha explicat que la imatge del Papa Francesc als mitjans de comunicació corre el risc de caure en la polarització, “en l'oposició entre aquells, per una banda, (..) que fan exàmens doctrinals al Papa a partir de les seves idees de doctrina i tradició, aquells que se senten desafiats perquè veuen amenaçada la seva idea de la fe cristiana per la invitació a sortir, a moure, a atrevir-se, a embrutar-se les mans, a no tenir por d'entrar en la foscor de l'experiència dels que estan lluny . I, d'altra banda, per aquells que intenten imposar la seva agenda anomenada "progressista" al Papa, reduint la seva declaracions a consignes i atribuint el que mai va voler dir.”

Davant les crítiques d’alguns sectors de les reformes introduïdes pel Papa Francesc, Tornielli afirma: “Francesc no ha canviat ni canvia la doctrina, però ens dóna testimoni que Déu no troba a l'home amb una doctrina, amb lleis. Déu troba a l'home acostant-se a ell amb tendresa, abraçant-lo, estimant-lo. Això sempre ha passat, i succeeix especialment avui. Perquè el cristianisme és una relació amb la persona de Jesús viu avui. I això és el que ens demana el Papa al convidar-nos a acompanyar els ferits i als marginats del món, a no tancar mai la porta a ningú, a donar-los la benvinguda a tots. Això és el que ens ensenya el Papa amb els seus gestos, signes i paraules.”

Una casa comú en per conviure-hi i tenir-ne cura

Per últim, el Prof. Prem Xalxo ha parlat d’“Una ecologia integral. Fonaments teològics i antropològics”. De la relació entre la teologia i l’ecologia, ha afirmat que és molt evident i que es troba des del sentit que tot està en relació, i en la interdependència entre homes i la Creació: “Ecologia és una paraula que el mateix Papa Francesc utilitza de manera clara. Ell creu que aquesta Creació no està feta per explotar-la, per buidar-la dels recursos, sinó que s’ha d’entendre com una casa comú en per conviure-hi i tenir-ne cura. Com diu l’arrel de la paraula eco-logia: un oikos per viure plegats.”