1. Economia, ecologia i espiritualitat
Les nostres societats occidentals semblen convençudes que l’economia ha de créixer constantment, que cada any que passa hem de produir més que l’any anterior. En canvi, quan contemplem la natura ens adonem que tot el que creix acaba descomposant-se; que la fulla que creix en l’arbre acaba caient-ne tot convertint-se en la terra on creixeran els arbres del demà. És com si l’economia, en una trajectòria lineal, s’hagués desvinculat del moviment circular de la natura; com una nau espacial a tota velocitat que abandona l’òrbita de la Terra.
En aquestes tres sessions exposarem el contingut del recent publicat llibre "Economia i ecologia: rebrotar per tornar a casa", un volum que intenta explicar a què es podria deure aquest deliri dels nostres dies, i al mateix temps aporta una proposta de canvi ben concreta: “deixar brotar” per tal de relligar novament economia i ecologia. Deixar tornar la natura enmig nostre com a solució als nostres problemes econòmics i ecològics; deixant també brollar una naturalesa potser encara més ultratjada que els nostres boscos: la nostra naturalesa interior.
2. Les relacions ciència-religió en la història
“La cultura científica ha transformat enormement i en poc temps la nostra cosmovisió: la nostra concepció del món, dels éssers vius, de l’ésser humà... D’altra banda, la cultura religiosa ja tenia una cosmovisió pròpia des de feia temps, que no s’havia modificat durant milers d’anys. Però, amb els descobriments científics que han anat sorgint al llarg de la història, la cultura científica genera una nova cosmovisió, que interacciona amb la cosmovisió religiosa. Atès que la ciència experimental moderna neix a Occident, específicament a Europa, en el si d’una Europa bàsicament cristiana, ens centrarem en explicar la influència de les relacions entre la ciència i la religió cristiana en el naixement de la cosmovisió occidental.”
3. Espriritualitat i art contemporani
L’art en majúscula és sempre un art espiritual, que ens connecta amb les qüestions més profundes i elementals de la nostra existència. Els creadors –els d’avui i els de sempre- procuren trobar, a través de l’art, una via de contacte amb el transcendent. En aquestes sessions ens aproparem a alguns artistes del segle XX per tal de conèixer les seves obres més representatives.
4. La parròquia: «Projectes parroquials actuals»
27 d’octubre d’11,30 a 12,45 h, Viqui Molins, Parròquia de santa Anna, Hospital de campanya
3 de novembre d’11,30 a 12,45 h, Carles Sanmartin, Unitat pastoral de les parròquies del Pilar i santa Magdalena, de les Terres de ponent
10 de novembre d’11,30 a 12,45 h, Agustí Panyella, Parròquia de sant Joan de Vilanova i la Geltrú
17 de novembre d’11,30 a 12,45 h, Emili Marlés i Marta Falguera, Parròquia de Sant Pere Octavià de Sant Cugat del Vallès
24 de novembre d’11,30 a 12,45 h, Daniel Palau, Parròquia i magistèri
5. Gènesi, una lectura psicològica i la seva influència en l'ésser humà actual
Analitzarem mitjançant diversos passatges del gènesis els paral·lelismes en la psique humana i com conformem la nostra realitat individual i social i extraurem aquells conceptes que ens poden ajudar a comprendre millor la nostra vida.
6. L'orde de sant Domènec a Catalunya: establiment, art i arquitectura
L'Orde de Predicadors a Catalunya s'estableix a partir del segle XIII de la mà de reis, nobles i personatges amb una alta rellevància política, religiosa i social. La fundació dels convents, així com l'arquitectura i l'art que se'n deriven, dibuixen un nou escenari urbà i artístic, sumant un capítol més dins de l'art gòtic català.
7. Meditacions sàlmiques sobre el misteri de la creació
«Què és l'home, perquè te'n recordis?» (Sl 8,5). L'obra de la creació és una meravella que convida a la contemplació -- potser a la manera dels infants. La persona sàlmica s'adona que, malgrat la seva petitesa, ha estat cridada a participar en la senyoria del Creador. I això és motiu de lloança.
La persona dels Salms, però, també sap que som caducs i pecadors. Això ens mou a la pregària i a l'esperança: «Torna, Senyor... Que cada matí ens saciï el teu amor...» (Sl 90,13-14).
8. Luter: buscant la veritat, va canviar la història
Definir una personalitat històrica, un geni amb capacitat disruptiva, com és el cas de Martí Luter (1483-1546), no és una tasca fàcil. Aquestes sessions són una invitació a reflexionar sobre la influència del pensament de Luter en diverses esferes de la societat i de la cultura de començaments de l’edat moderna; en particular, sobre la teologia, el monopoli del poder i dels diners, l’ús de les noves tecnologies, l’art, la fixació de la llengua alemanya i la reglamentació de l’ensenyament, entre d’altres. Descobrirem el Luter apassionat en la seva cerca incansable de la veritat.
9. Una aproximació a les cantates del cinquè evangelista
L'any 1723 Johann Sebastian Bach (1685-1750) va ser nomenat Director Musices i Kantor de l’Escola de Sant Tomàs de Leipzig, després d'un llarg i complex procés de selecció, amb importants renúncies incloses com ara les de G.P.Telemann o Christoph Graupner. Amb aquest nomenament, Bach va iniciar una estada de vint-i-set anys en el transcurs de la qual el músic d'Eisenach va compondre fins a cinc cicles anuals de cantates (Jahrgang) dels quals, però, només, ens n'han arribat els tres primers i, a més, de forma alterada. En aquestes sessions ens aproximarem a un gènere d'obres que demanen ser catalogades com autèntics veritables sermons musicals. Sermons que tenien com a gran objectiu aprofundir en el sentit i significat de les «veritats revelades», cosa que fa considerar a Bach ja no només com un immens músic sinó com un músic teòleg.
Aquesta missió evangèlica és la que va portar, el 1929, al bisbe suec Nathan Söderblom a considerar el conjunt de les cantates de Bach com un «Cinquè Evangeli», cosa que ha portar a dir que Bach és el cinquè evangelista. Possiblement, però, Bach sigui molt més que aquest imaginari evangelista. I ho és perquè no només és capaç de mostrar-nos aquestes «veritats revelades» sinó també cartografiar i conduir les nostres ànimes cap a estats de joia, felicitat i emoció profunda que desconeixíem abans d'haver escoltat alguna de les seves cantates.
10. El problema del mal en sant Agustí
La constatació d’això que anomenem genèricament «el mal» ha preocupat sempre el pensament humà. La presència del mal és el que obliga a pensar per mirar de trobar-hi resposta. Els filòsofs ho fan des de l’origen. En Agustí d’Hipona el problema del mal el va angoixar perquè per primera vegada va deixar de ser un problema «només» teòric per prendre una caire personal, és a dir: com és que jo mateix puc ser portador de mal? El seu pas pel maniqueisme revela aquesta preocupació: Quina entitat té el mal? Pot tenir entitat? Em pot prendre la llibertat? Si Déu és la bondat perfecta, si és omnipotent, el mal no hauria d’existir. El mal qüestiona la mateixa existència de Déu. ¿Com ho puc «solucionar»? ¿Com ho puc entendre? És suficient la resposta famosa d’Agustí a les Confessions, XIII, 12,18-13,19, que diu: «En conseqüència, tot allò que és, és bo, i aquell mal, l’origen del qual jo cercava, no és pas una substància, perquè, si fos una substància, seria un bé. […] D’aquesta forma, vaig veure, i se’m feu evident, que vós heu fet bones totes les coses, i que, tot comptat, no hi ha cap substància que vós no hàgiu fet. […] I per a vós el mal no existeix en absolut, no solament per a vós, sinó per a tota la vostra creació, perquè, fora d’ella, no hi ha res que pugui irrompre i corrompre l’ordre que hi heu imposat».
11. Israel, del retorn de l'exili a la revolta dels Hasmoneus
El retorn de l’exili de Babilònia al territori d’Israel va suposar l’inici d’una nova etapa en l’esdevenir de les comunitats jueves. Es tornava a un territori enyorat, que tanmateix no era com es recordava. D’una banda, les comunitats que s’hi havien quedat, havien seguit una línia diferent de les exiliades; i de l’altra, Israel no era independent, sinó que formava part d’un gran imperi, el persa, fet que obligava a adaptar-se a les noves circumstàncies. Més endavant, quan, arrel de la derrota persa a mans de l’exèrcit d’Alexandre Magne, es van crear els nous regnes hel·lenístics, aquestes comunitats es van haver de tornar a adaptar a l’organització territorial i política dels nous conqueridors -primer els Ptolomeus i després els Selèucides-, amb la diferència que la influència dels nous vinguts va penetrar profundament en certs sectors de la societat jueva. L’ús del grec com a llengua vehicular i l’assimilació de trets artístics i culturals, així com la fundació de ciutats i fortaleses van modificar tant la geografia del territori com els costums interns provocant escissions i enfrontaments, molt determinants en la història posterior d’Israel. Val la pena, per tant, apropar-se a aquesta etapa, considerada de transició, que però va modelar molts dels trets del judaisme.
12. Lorenzo Mialni i Paulo Freire: dos pedagogs, dos reptes
Presentarem la figura d’aquests referents pedagògics de la segona meitat del segle XX. Del primer, Francesc, bisbe de Roma, digué: «El sacerdot “transparent i dur com un diamant” continua transmetent la llum de Déu en el camí de l’Església»; el segon és el pedagog més citat del segle XX. Milani remogué les nostres consciències des de l’exili a Barbiana, una parròquia perduda de la Toscana; Freire esdevé el mestre de l’alliberament que des del seu Brasil es projecta a les classes populars d’arreu.
13. «Es mesclen els alens del cel i de la terra» Una aproximació a la poesia de Josep Carner
Carner, en un dels seus articles des del Líban, va escriure: «Em creia venir a l’Orient per primer cop. Però ningú no hi ve per primer cop. L’Orient no és pas l’indret on es va, sinó l’indret on es torna». En aquella estada libanesa, descobria, redescobria, els escenaris del Llibre, un paisatge –els colors, el desert, el cel– amb ressons bíblics. A partir d’aquesta idea de retorn, el curs es proposa de fer un recorregut a través de la seva poesia religiosa, un recorregut que, travessant les tres etapes del poeta barceloní, des dels inicis fins a la més plena maduresa autorial, resseguirà l’esforç poètic de Carner per emparaular la transcendència».
14. El mal, enigma o misteri? Assaig de respostes
L’anomenat problema del mal i la seva respostes és una de les grans qüestions que han suscitat preguntes filosòfiques i respostes des de la creença i la no creença el decurs de la història. Els enigmes per definició poden ser solubles, en el misteri vivim, ens movem i som. En aquest temps de post pandèmia i altres formes de guerra, el mal ha pres nous rostres, ha posat en relleu la fragilitat humana i ha suscitat vies alternatives per afrontar-lo. En aquestes sessions, analitzarem respostes contemporànies al mals que ens tenallen, des del pensament, les religions, l’art i la literatura.
15. Periodisme i veritat: una utopia?
En dues sessions tractarem d'explicar i analitzar la importància del periodisme, i en concret del periodisme d'investigació i social. Com expliquem el que ens envolta? Existeix l'objectivitat? Com es treballa en una redacció? Com fan la feina els periodistes?
Tractarem de respondre aquestes i tots els dubtes que tingueu sobre el periodisme en els temps convulsos que vivim.
16. Deu raons per creure en Déu
El guionista i director de tele Oriol Jara ens ofereix un testimoni de trobada amb Déu. Una recerca espiritual apassionada, escandalosa i fermament ancorada en la raó que l'ha fet canviar radicalment la seva perspectiva vital.
17. Carles de Foucauld. Un home i un sant
El 15 de maig de 2022 el Papa Francesc canonitzà a Carles de Foucauld, el qui volia ser germà universal. Però, qui era Carles de Foucauld i quina ha estat la petjada que ha deixat en l'Església l'home que va morir assassinat a Tamanrasset, Algeria, sense cap èpica, sol, sense seguidors, l’1 de desembre de 1916?
En aquesta sessió ens acostarem a la biografia i a l’itinerari espiritual de l'home i del sant que, sense pretendre-ho, cercant sempre el darrer lloc en imitació del seu estimat Senyor Jesús, va assenyalar camins que avui segueixen en tot el Món milers d'homes i de dones, religiosos i laics, amb preferent atenció als més pobres, com Jesús. L’acostament el farem resseguint-ne les principals fites biogràfiques i espirituals. Ens fixarem també en els primers seguidors: Louis Massignon. René Voillaume, Germaneta Madeleine i Albert Peyriguère.
18. Ideologies de gènere
Les diverses ideologies de gènere presents en les nostres societats demanen un aprofundiment de diversos conceptes com sexe, gènere, identitat, orientació, etc. Les implicacions socials, educatives, econòmiques, i sanitàries, entre d’altres, d’aquestes ideologies fan necessària una reflexió des de la perspectiva ètica.
19. Anatomia i actualitat dels pecats capitals
Els monjos, a partir del segle IV, van elaborar una llista d’unes tendències i conductes que després rebrien el nom de pecats capitals. Una anàlisi extremadament lúcida que gaudeix avui de màxima actualitat. Es tracta de proporcionar una visió interdisciplinar [antropologia, psicologia, sociologia, teologia, moral, espiritualitat] que afavoreixi una comprensió dels seus efectes devastadors i a la vegada estimuli la recerca dels antídots corresponents, com són les virtuts.
20. L'ordenament canònic contra els abusos i delictes en l'Església i la reforma del papa Francesc
La constitució apostòlica Pascite gregem Dei del papa Francesc, de 25 de maig de 2021, modificà completament el Llibre VI del Codi de Dret Canònic (“De les sancions a l’Església”), i dotà a l’ordenament jurídic de l’Església d’una eina renovada per a prevenir, sancionar i guarir les ferides que causen al Poble de Déu algunes conductes contràries a la comunió dels fidels.
L’anomenat “Dret penal canònic” prové dels temps apostòlics, ja que tota comunitat ha de preveure com tractar els atacs a la justícia i al bé comú. Ara es tracta d’identificar correctament els problemes i, com diu el papa, que els Pastors no descuidin que, com a Pares, també cal corregir. Examinarem els delictes canònics (també els abusos d’autoritat i de tota mena), i quines sanciones estan previstes.
21. Els primers passos del cristianisme. Del moviment de Jesús a la Gran Església
En aquestes tres sessions pretenem donar una visió global dels orígens cristians, diversos i plurals. Veurem com a partir de les experiències pasquals, en el procés formatiu del cristianisme fins arribar a la gran Església, convergeixen la tradició lligada a l’apòstol Pau i una altre lligada a l’apòstol Pere, amb tots els seus matisos i condicionants. Altres tradicions com el judeocristianisme i els moviments gnòstics van entrar en via morta i van acabar per desaparèixer. És clau comprendre la funció històrica de sant Pau en el desenvolupament d'aquests inicis
22. Valoració del curs
