St. Policarp surt 07:35 i es pon 18:35 surt 21:00 i es pon 09:43

Els professors

Dr. Alberto Viciano

Dr. Alberto Viciano

1. Breu currículum

Albert Viciano i Vives va nàixer a Castelló de la Plana el 1956 i va ser ordenat sacerdot el 1984 en la basílica de Sant Pere (Roma) pel Papa Joan Pau II. Resident a Tarragona des de 2012, és Professor Ordinari de la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes “Antoni Gaudí” de Barcelona des de 2014.

Llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Granada (1980), Llicenciat i Doctor en Teologia (1982 i 1984) per la Universitat de Navarra (Pamplona) i Doctor en Filologia Clàssica (1993) per la Universitat de Navarra, actualment és —des del setembre de l’any 2012— Professor de Patrologia i Cristianisme Primerenc a l’Institut de Ciències Religioses “Sant Fructuós” de Tarragona i Professor de Llengua llatina i Patrologia a la Facultat de Teologia de Catalunya (Barcelona). El 2 d’octubre de 2014 va ser erigida la nova Facultat “Antoni Gaudí” d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes (Barcelona), de la qual fou anomenat Professor Ordinari.

Obtingué a la Facultat de Teologia de Paderborn (Alemanya) l’Habilitació per a la docència i investigació en la seva especialitat (Patrologia i Història de l’Església Antiga) el 1999. Va treballar com a assistent del professor Hubertus Drobner a aquesta mateixa Facultat de Teologia des de l’octubre de 1997 fins al setembre de 1999.

Anteriorment va treballar com a becari de la Fundació Alexander von Humboldt en el Franz Joseph Dölger-Institut de la Universitat de Bonn (Alemanya), un institut especialitzat en l’estudi de l’Antiguitat Tardana i les relacions entre Antiguitat i Cristianisme, des del gener de 1988 fins al setembre de 1989 sota la direcció del professor Ernst Dassmann.

També ha treballat com a Professor de Teologia deu anys a la Universitat de Navarra (d’octubre de 1984 fins al desembre de 1987, en què es va traslladar a Alemanya com a becari de la Fundació Humboldt, i des d’octubre de 1989 fins al setembre de 1997) i dotze anys a la Universitat Catòlica “San Antonio” de Múrcia (d’octubre de 1999 fins a l’agost de 2012, en què es traslladà a Tarragona, on ara viu).

Ha participat en nombrosos congressos nacionals i internacionals, celebrats en diversos centres especialitzats en Patrística i Història de l’Església com, entre d’altres, l’Institut Patrístic “Augustinianum” de Roma i les “International Conferences on Patristic Studies” de la Universitat d’Oxford.

Les principals línies de recerca s’han centrat en el pensament teològic (cristologia i soteriologia) d’alguns Pares de l’Església i en l’exegesi bíblica d’aquests, així com en les relacions dels pensadors cristians dels primers cinc segles amb la cultura greco-romana. Els escriptors cristians de l’Antiguitat que constitueixen el seu principal objecte d’estudi són Tertul·lià de Cartago, Arnobi de Sica, sant Agustí, sant Gregori de Nissa i Teodoret de Cir. Actualment investiga el procés de cristianització de l’Imperi romà.

2. Docència

2.1. En la Facultat d’Història Arqueologia i Arts cristianes “Antoni Gaudí” (Grau): 

  • Cristianisme i cultura al món antic (3 ECTS)

  • Seminari d’Història: el cristianisme a la Tarraconense hispano-romana i visigòtica (3 ECTS)

2.2. A la Facultat d’Història Arqueologia i Arts cristianes “Antoni Gaudí” (Màster): 

  • El cristianisme tardoantic a la Tarraconense (Catalunya, Llevant peninsular i Illes Balears) en el marc de la Hispània romana i visigòtica (segles III-VIII) (3 ECTS)

  • Història del monaquisme antic (2,5 ECTS)

2.3. A la Facultat de Teologia de Catalunya (Màster):

  • Llatí I (2,5 ECTS), Llatí II (2,5 ECTS), Llatí III (2,5 ECTS) i Llatí IV (2,5 ECTS) als estudiants de Teologia Sistemàtica i Teologia Moral.

  • Llatí I (3 ECTS) i Llatí II (3 ECTS) als estudiants de Litúrgia.

  • Llatí I, Llatí II i Llatí III als esudiants de l’Escola de Llengües.

  • També ha impartit en el curs acadèmic 2013-2014 l’assignatura d’ “Introducció al pensament teológic de Sant Agustí” als estudiants de Teologia Sistemàtica i ha dirigit en el curs acadèmic 2014-2015 el seminari de “Sant Ambròs de Milà: De sacramentis i De mysteriis” als estudiants de Litúrgia. 

2.4. A l’Institut de Ciències Religioses “Sant Fructuós” (Grau): 

  • Ecumenisme (2 ECTS)

2.5. A l’Institut de Ciències Religioses “Sant Fructuós” (Màster): 

  • Patrologia Fonamental I (4 ECTS)

  • Patrologia Fonamental II (4 ECTS)

  • Patrologia Fonamental III (4 ECTS)

  • Patrologia Fonamental IV (4 ECTS)

2.6. Durant el curs acadèmic 2015-2016:

  • A la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts cristianes “Antoni Gaudí”: Cristianisme i cultura al món antic; Seminari d’Història: el cristianisme a la Tarraconense hispano-romana i visigòtica; El cristianisme tardoantic a la Tarraconense (Catalunya, Llevant peninsular i Illes Balears) en el marc de la Hispània romana i visigòtica (segles III-VIII). 

  • A la Facultat de Teologia de Catalunya: Llatí III i Llatí IV als estudiants de Teologia Sistemàtica i Teologia Moral; Llatí II als estudiants de Litúrgia; Llatí I, Llatí II i Llatí III als estudiants de l’Escola de Llengües.

  • A l’Institut de Ciències Religioses “Sant Fructuós” de Tarragona: Ecumenisme, Patrologia Fonamental III i Patrologia Fonamental IV.

3. Publicacions

3.1. Monografies de Teologia Patrística

  • Cristo, salvador y liberador del hombre. Estudio sobre la soteriología de Tertuliano, Eunsa, “Colección Teológica” 51, Pamplona 1986, 449 pp.

  • Cristo: el autor de nuestra salvación. Estudio sobre el Comentario de Teodoreto de Ciro a las Epístolas paulinas, Eunsa, “Colección Teológica” 72, Pamplona 1990, 251 pp.

  • D. Ramos-Lissón – M. Merino – A. Viciano (eds.), El diálogo fe-cultura en la antigüedad cristiana, Ediciones Eunate y Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra, “Colección Historia de la Iglesia” 26, Pamplona 1996, 313 pp.

  • H. R. Drobner – A. Viciano (eds.), Gregory of Nissa, Homilies on the Beatitudes. An English Version with Commentary and Supporting Studies. Proceedings of the Eigth International Colloquium on Gregory of Nyssa (Paderborn, 14-18 September 1998), Brill, Leiden 2000, 680 pp.

3.2. Monografies de Filologia Clàssica

  • Retórica, Filosofía y Gramática en el “Aduersus nationes” de Arnobio de Sica, Peter Lang Verlag, “Patrologia. Beiträge zum Studium der Kirchenväter” 3, Frankfurt a. M. 1993, 310 pp.

3.3. Monografies de Cristianisme Antic

  • Cristianización del Imperio romano. Orígenes de Europa, colección “Cátedra de Ciencias Sociales, Morales y Políticas” 3 (Universidad Católica “San Antonio”), Quaderna editorial, Murcia 2003, 440 págs.

  • Cristianismo primitivo y su inculturación en el Imperio romano, colección “Cátedra de Ciencias Sociales, Morales y Políticas” 10 (Universidad Católica “San Antonio”), Quaderna editorial, Murcia 2007, 290 pp.

3.4. Manuals

  • Para comprender el significado de la Biblia, “Cuadernos de Teología. Colección La Sagrada Escritura” 1, Servicio de Publicaciones de la Universidad Católica “San Antonio” de Murcia, Murcia 2001, 208 pp.

  • Patrología, colección amateca-Supplementa, Editorial Edicep, Valencia, 2001, 344 pp., amb pròleg de Mons. E. Romero Pose.

3.5. Traduccions

  • P.-J. Cordes, Sacerdotes ¿por qué? : apremiantes respuestas desde las enseñanzas de Benedicto XVI, traduit de l’alemany per Albert Viciano Vives, Universidad Católica “San Antonio”, Murcia 2010.

3.6. Articles (des de 2002)

  • «The church fathers and modern theology», TDig 49 (2002) 139-143.

  • «Il cristianismo primitivo fu uno dei culti misterici dell’Antichità?», en AA.VV., Pagani e cristiani alla recerca della salvezza (secoli I-III), XXXIV Incontro di studiosi dell’antichità cristiana (Roma, 5-7 maggio 2005), Studia Ephemeridis Augustinianum 96, Roma 2006, 735-752.

  • «Ecclesiologia», en A. di Berardino – G. Fedalto – M. Simonetti (dir.), Letteratura Pastristica, Milano 2007, 449-468.

  • «Cristianització de l'Imperi Romà. Orígens d'Europa», en M. Lanusse Alcover – J. A. Martínez i Seguí – A. Monzon i Arazo (eds.), Vida amunt i nacions amunt. Pensar el País Valencià en temps de globalització, Universitat de València 2008, 19-32.

  • «Comentari de Teodoret de Cir a Rm 15,14-24», en J. M. Gavaldà Ribot – A. Muñoz Melgar – A. Puig i Tàrrech (eds.), Pau, Fructuós i el cristianisme primitiu a Tarragona (segles I-VIII). Actes del Congrés de Tarragona (19-21 de juny de 2008), Fundació Privada Liber, Tarragona 2010, 647-658.

  • «La Decretal del papa Sirici a Himeri de Tarragona», en J. M. Gavaldà Ribot - A. Muñoz Melgar - A. Puig i Tàrrech (eds.), Pau, Fructuós i el cristianisme primitiu a Tarragona (segles I-VIII). Actes del Congrés de Tarragona (19-21 de juny de 2008), Fundació Privada Liber, Tarragona 2010, 659-674.

  • «La serp d’aram (Num 21,4-9) en els Pares de l’Església del segle II i en Orígenes», en A. Puig i Tàrrech (ed.), Relectures de l’Escriptura a la llum del Concili Vaticà II (2), ScrBib 15, Barcelona 2015, 173-196.

  • «Les comunitats montanistes, fonamentades en la «paraula» (ῥῆμα), «esperit» (πνεῦμα) i «poder» (δύναμις) de llurs profetes», en A. Puig i Tàrrech (ed.), Església i comunitats jueves i cristianes en el món bíblic i postbíblic, ScrBib 16, Barcelona 2017, 311-336.