St. Lleó IX surt 07:04 i es pon 20:36 surt 10:39 i es pon 01:19

Els professors

Dra. Julia Beltrán

Dra. Julia Beltrán

1. Breu currículum

Llicenciada en Geografia i Història, especialitat, Prehistòria i Arqueologia (UB) i Màster en Gestió del Patrimoni Històric-Arqueològic (UB). Conservadora en Cap del Museu d’Història de Barcelona. Arqueòloga especialista en món romà i tardoantic. Directora de projectes de recerca sobre Barcelona romana i tardoantiga i membre investigador en altres projectes d’àmbit nacional i internacional. Professora d’Arqueologia Cristiana i del Màster en Història i Patrimoni Cultural de l'Església (Arqueologia i Art Cristià) de la FHEAG, així com d’altres màsters i curs de postgrau universitaris. Especialista en estudis de ceràmica medieval  i moderna. Com museòloga ha dirigit diversos projectes de museïtzació del jaciments arqueològics. Membre organitzador del Congressos Internacionals de Museïtzació de Jaciments Arqueològics (2000-2012)  amb sis edicions.  Directora de la revista anual Quarhis  des del 2005. Compta amb mes de cent publicacions.

2. Publicacions

Es poden consultar i descarregar en aquesta pàgina: ResearchGate (enllaç)

2.1. Llibres 

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2015. Barcelona a l’antiguitat tardana. El cristianisme, els visigots i la ciutat. Sèrie, MUHBA, núm. 20 Ajuntament de Barcelona

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ, N.  2010. The ceramics trade in Barcelona in the 16th-17th centuries. Muhba Textures, núm. 2

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2001. De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la Plaça del Rei de Barcelona. Museu d’Història de la Ciutat de  Barcelona. Barcelona.

2.2. Articles

2.1.Gestió, conservació  i museïtzació del patrimoni arqueològic:

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2008. “Preservar, presentar, conservar: museïtzar el patrimoni arqueològic. Present i futur del nostre passat”. Cota Zero, Revista d’Arqueologia i Ciència, pp 140-143.Vic, Barcelona. 

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J., 2014. “Sous la Plaza del Rey à Barcelona”. Dossiers d’Archéologie, núm. 363, pp. 82-85 

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J.2014. “La incorporación de la ciudad del pasado en la ciudad del presente: la musealización del patrimonio arqueológico en Barcelona”. Archeologia e citta, Riflessione sulla valorizzazione dei siti archeologici in aree urbane, febrer, 2010, Roma, pp. 11-24

  • BELTRAN DE HEREDIA, J.; RASCÓN, S.; SANCHEZ, A.L., 2013. “Pasado, presente y futuro de la musealización de yacimientos arqueológicos en España”. VI Congreso Internacional de musealización de yacimientos arqueológicos,( novembre 2010) Toledo, pp 139-168. Toledo.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J.; ROCA I ALBERT, J. 2013 .”Nuevos centros patrimoniales del Museo de Historia de Barcelona: la domus de sant honorat y la Vía Sepulcral romana de la Plaza de la Vila de Madrid. VI Congreso Internacional de musealización de yacimientos arqueológicos, (novembre 2010,) Toledo, pp. 483-490. Toledo.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2010. “Pasado y presente en las ciudades vivas.  El Patrimonio arqueológico en la ciudad de Barcelona: distintas opciones para su puesta en valor”. La ciudad dentro de la ciudad. La gestión y conservación del patrimonio arqueológico en ámbito urbano. Universidad Olávide de Sevilla, pp. 231- 256. Sevilla.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2010. “Presentación y conservación ¿dos conceptos antagónicos?. Balance de presentación del yacimiento  de Plaza del Rey ”.  V Congreso Internacional de musealización de yacimientos arqueológicos,. (2008), pp.227- 237. Cartagena.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2007. “Un proyecto de señalética del patrimonio arqueológico de Barcelona. El ejemplo de la ruta urbana de Barcino, la Barcelona romana”,  IV Congreso Internacional sobre Musealización de Yacimientos Arqueológicos. Conservación y presentación de yacimientos en el medio rural. El impacto social en el territorio (13, 14, 15 y 16 de noviembre de 2006), pp. 357-362. Santiago de Compostela.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2005.”¿Para qué conservar? Una reflexión en torno a la conservación y presentación de los restos arqueológicos del mercado de Santa Caterina en Barcelona”,  III Congreso Internacional sobre Musealización de Yacimientos Arqueológicos. De la excavación al público. Procesos de decisión y creación de nuevos recursos (15, 16, 17 y 18 de noviembre de 2004), pp. 44-51. Zaragoza.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2003. ”El proyecto de musealización de la necrópolis de la plaza de Vila de Madrid (Barcelona) y su Centro de Interpretación”,  II Congreso Internacional sobre Musealización de Yacimientos Arqueológicos (7, 8, 9 de octubre de 2002), Nuevos conceptos y estrategias de gestión y comunicación,  pp. 153-159. Barcelona.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J.; NICOLAU, A. 2002. “Barcellona: il museo di storia della città” Nuova museologia, 6. (Giugno 2002), pp. 29-30. Milano.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2001. ”Un museo de yacimiento bajo la plaza del Rei de Barcelona “. Gestionando el cambio, el museo frente a los retos económicos y sociales (2-4 de julio de 2001), Actes de la conferència general del ICMAH, pp. 87-90. Barcelona.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J.; NICOLAU, A. 2000. “La revalorización del patrimonio arqueológico de Barcelona: El museo de historia de la ciudad” I Congreso Internacional sobre Musealización de Yacimientos Arqueológicos. Ciudad Arqueología y Desarrollo (del 27 al 29 de Septiembre de 2000), pp. 151-164. Alcalá de Henares.

2.2. Estudis sobre arqueologia romana, tardoantigua i alt-medieval:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2016: “Arqueología y técnicas constructivas en Barcelona: nuevos datos para el horizonte tardoantiguo”, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 12, Museu d’Història de Barcelona, Barcelona, pp. 58-77.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MACIAS, J.M. 2016, “Técnicas constructivas en la tarraconense durante la antigüedad tardía, Planteamientos y estrategias de investigación para una propuesta de síntesis”, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 12,  Museu d’Història de Barcelona, Barcelona, pp.16-38.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2016. “Nuevos datos sobre el primer cristianismo en Barcino: los orígenes de la iglesia de Sant Just i Pastor de Barcelona”, XVI Congressvs Internationalis Archaeologiae Cristianae, Costantino e i Costantinidi; l’Innovazione Costantinianna, Le Sue Radici e i Suoi Sviluppi. Roma (2013), pp. 1549-1566.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2016.Les seus episcopals de Barcelona” Arquitectura Romànica a Catalunya, Puig i Cadafalch. ICAC. Barcelona, pp.447-466.

  • SPYROU, M, et alli. (Tukhbatova, R.; Feldman, M.; Drath, J.; Kacki, S.; Beltrán de Heredia, J.; Arnold, S.; Castex, D.; Wahl, J.; Galimzyanov, I.; Herbig, A.; Bos, K.; Ktrausel, J.) 2016. “Historical Y.Pestis genomes reveal the Black Death as source of ancient and modern plague pandemics “, Cell Host Microbe 19, pp. 1-8.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2015. “Novetats sobre el fòrum de Barcino: la curia i altres edificis pùblics”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 12, Museu d’Història de Barcelona, Barcelona, pp. 126-146

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2015. “Barcino, la topografia de una fundación augustea”,  II Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. August i les Provincies Occidentals. 2000 Aniversari de la Mort d’August Tarragona (2014), pp. 207-216

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2014 “Edilizia residenziale tardoantica a Barcellona: Il Palatia di Barcino”, Atti del Convegno Internazionale del CISEM, La villa restaurata e i nuovi studi sull’edilizia residenziale tardonatica, Piazza Armerina (2012), pp. 467-476.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2014. “Barcino, ciudad episcopal y sede regia durante la antiguedad tradía: las transformaciones del paisaje urbano, XVIII Congreso Internacional de Arqueologia Clasica, Mérida, (maig 2013), pp.1893-1897.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2014. “Barcelona, una ciudad condal y episcopal”, Enciclopedia del Románico en la Península Ibérica (Cataluña). Fundación Santa María la Real-Centro de Estudios del Románico. Castiñeiros, M.A.; Camps, J (coord.), pp. 1108-118

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2014. “Barcelona, colonia en  la Hispania romana y sede regia en la Hispania visigoda”. Ciudad y territorio: Transformaciones materiales e ideológicas de época clasica al altomedioevo . Córdoba, març, 2014. Monografias de Arqueologia Cordobesa, núm. 20, pp 325-338.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. GIBRAT, I. 2014. “El primer testimoni arqueòlogic de la pesta negra a Barcelona: la fossa comuna de l’església de sant Just i Pastor” . Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 10, Museu d’Història de Barcelona, Barcelona, pp. 164-179.

  • BELTRÁN DE HEREDIA, J. 2013. “Topografía de los grupos episcopales urbanos: Barcelona”. XV Congreso Internacional de Arqueologia Cristiana, episcopus, ciutas, territorium, Toledo, septiembre 2008, pp. 571-586

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2013. “Barcelona de colònia romana a sede regia visigoda, medina islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformació”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 09, Museu d’Història de Barcelona, Barcelona, pp. 16-118.

  • BELTRÁN DE HEREDIA , J.; RODÀ, I. 2012. “Las cupae de Tarraco y Barcino y el conjunto de cupae del levante Peninsular: tipologías y contextos fuerarios”. I Coloquio de Arqueologia e Historia Antigua de Los Bañales. Las Cupae Hispanas, Los Bañales (2010), pp. 79-112

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2012. “Barcelona, de sede regia à capitale comtale: continuites et changements”, The very beginning of Europe?. Cultural and social dimensions of Early-Medieval migration and colonisation 5th-8th, Bruseles (2011), Relicta Monografieën 7, pp. 159-184.

  • BELTRÁN DE HEREDIA , J.; CARRERAS, C., 2011. “Barcino: gestión de sus residuos urbanos”. La gestión de los residuos urbanos en Hispania Romana. CSIC. Mèrida (2009) pp. 233-254

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J 2011.”Un conjunt de sivelles de coure amb aplicació d’or de producció local”, Quarhis 07, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona pp. 188-191. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, Barcelona.

  • BELTRÁN DE HEREDIA , J.;2011 “Santa Maria del Mar:un enclave cultual de la antiguedad tardia en el suburbium de Barcino”, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 05, pp. 102-143. Museu d’Història de Barcelona, Barcelona.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2010. “Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología”. Arqueología, Patrimonio y desarrollo urbano. Problemàtica y soluciones, pp. 31- 49. Girona.

  • BELTRÁN DE HEREDIA, J. 2010. “La cristianización del suburbium de Barcino”. La áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografía, usos y función. Monografías de Arqueologia Cordobesa, 18, pp. 363-396.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J.; COMAS. M, 2009: “Instal·lacions vinícoles vinculades a domus: Els exemples de Barcino i Baetulo”.  El vi Tarraconense i Laietà ahir i avui- Actes del simpòsium. Tarragona (2007), pp. 151- 165, Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2009. “Premses vineres i instal·lacions vinícoles a Barcino” . Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores al pla de Barcelona, Unión Académique  Internationale, Corpus International des timbres amphoriques (fascicule 15), Institut d’Estudis Catalans i Institut d’Arqueologia clàssica, Barcelona, pp. 119- 130,

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.2009. “ Arquitectura y sistemas de construcción en Barcino durante la Antigüedad tardía. Materiales, técnicas y morteros: un fósil director en el yacimiento de la Plaza del Rey”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 05, pp. 142- 169.

  • Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, Barcelona.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; REVILLA, CUBERO, E. 2009. “Metrologia i modulació dels edificis del segle VI  del Grup Episcopal  de Barcelona ”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 05, pp. 170- 183. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, Barcelona.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2009. consultar en: http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/pdf/beltranac.pdf . “La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII”. Comunicació del XI Congrés d’Història de Barcelona, La ciutat en marxa (Setembre de 2009). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, pp. 1- 10. Barcelona.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO,J. 2008.“Inhumaciones privilegiadas intramuros durante la Antigüedad Tardía: El caso de Barcino”. Anales de Arqueología Cordobesa, vol. 19, pp. 231-260. Universidad de Córdoba, Córdoba.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2008; “De la ciutat tardoantiga a la ciutat medieval: Barcelona al segle XII”.  El romànic i la Mediterrània, Catalunya, Toulose i Pisa 1120-1180.  Catàleg d’ Exposició, pp. 39-45. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2008. “Barcino durante la antigüedad tardía”, Zona Arqueológica, Recópolis y la ciudad en la época visigoda, pp. 274- 291. Museo Arqueológico Regional. Alcalá de Henares.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2007 “La via sepulcralis de la plaza de Vila de Madrid. Un ejemplo del ritual funerario durante el Alto Imperio en la necrópolis occidental de Barcino”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 03, pp. 12-63. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, Barcelona.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; BURJACHS CASAS, F.; EXPÓSITO BAREA, I.; TRESSERRAS JUAN, J.; MATAMALA, J.C. 2007, “Estudio del jardín funerario de la necrópolis de la plaza de Vila de Madrid (Barcelona) a partir de las investigaciones arqueobotánicas”, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 03, pp. 102-113. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, Barcelona.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J., BONNET, Ch. 2007. “Nouvelles données sur le baptistère de Barcelone”,Atti del Convegno Internazionale- Tavola rotonda: Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza (2006), pp. 771-820. Albenga.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2007. “Cetariae bajo imperiales en la costa catalana: el caso de Barcino”, Salsas y salazones de pescado en Occidente durante la Antigüedad. Actas del Congreso Internacional Cetariae, Cadiz (2005), pp. 277-284.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. COMAS, M., GURRI, E., JUAN TRESSERRAS, J.J. 2006. “Noves aportacions sobre la producció de vi a la Laietània romana: instal·lacions vinícoles i anàlisis de residus”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis, 02, pp. 92-107. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, Barcelona.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2006. “El urbanismo romano y tardoantiguo de Barcino (Barcelona): una aportación a la topografía de la colonia”.  Catálogo de la Exposición Civilización. Un viaje a las ciudades de la España Antigua, pp. 87-96. Alcalá de Henares.

  • BONNET, Ch; BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.;. 2005. “Nouveau regard sur le Groupe Episcopal de Barcelone” Seminari di Archeologia Cristiana. 2003-2004. Rivista di archeologia cristiana, anno LXXX, pp. 137-158. Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana. Roma.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2005. “Les élites locales et la formation du centre de pouvoir à Barcelone. Un exemple de continuité (IVe-XIIIe siècle)“. Actes des XXXVII Journées romanes de Cuxa (2004). Les cahiers de Saint-Michel de Cuixa, XXXV, pp. 151-168. Perpignan.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO J.; LORÉS OTZET, I. 2005. “La catedral romànica de Barcelona: revisió de les dades arqueològiques i de l’escultura” Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis, 01, pp. 100-117. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Barcelona.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2005. “La Cetaria de Barcino. Una factoria de salazón del siglo III d.C. en el yacimiento de la plaza del Rey de Barcelona”,  III Congreso internacional de estudios Históricos. El Mediterráneo: La cultura del mar y de la sal (2004), pp. 191-197. Santa Pola (Alicante).

  • BONNET, Ch; BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.;  2004. “Arqueología y arquitectura de los siglos VI-VII en Barcelona: El grupo Episcopal” . Actas del IV y V Encuentro Internacional Hispania en la Antigüedad Tardía. Guerra y rebelión en la Antigüedad tardía, El siglo VII  en España y su contexto mediterráneo. Acta Antiqua Complutensia, Alcalá de Henares (2000) pp. 155-180.

  • BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2000. “Cristianismo y espacio urbano en la antigüedad tardía. El ejemplo de Barcino” Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno,. Ayuntamiento de Valencia, pp.219-225, Valencia.

  • BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2000. “El primer grupo episcopal de Barcelona” Sedes Regiae (400-800 dC.). Reial Acadèmia de les Bones Lletres, pp. 467-490, Barcelona.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; NICOLAU, A. 2000. “El projecte de remodelació del subsòl de l’MHCB. Resultats de les darreres intervencions arqueològiques: una església dels segles VI-VII al subsòl de la Pl. del Rei”. Tribuna d’arqueologia 1997-98 , pp. 125-144. Generalitat de Catalunya, Barcelona.

  • BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2000. “Nuevas intervenciones arqueológicas en el  Museo de Historia de la Ciudad: una iglesia de época visigótica en el grupo episcopal de Barcelona”. IV Reunión de Arqueologia Cristiana Hispánica, Cartagena (1998), pp. 135-144.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J., 2000. “Los restos arqueológicos de una fullonica y una tinctoria en la colonia romana de Barcino (Barcelona)” Complutum, 11. Alcalá de Henares, pp. 253-259,

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J.; JUAN TRESSERRAS, J.J. 2000. ”Nuevas aportaciones para el estudio de las fullonicae y tinctoriae en el mundo romano. Resultados de las investigaciones arqueológicas y arqueométricas en las instalaciones de la colonia Barcino” (Barcelona, España)” Monografías Instrumentum, 14, Archéologie des textiles des origines au Vª siècle. Actes du Colloque de Lattes (1999), pp. 241-246.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. NICOLAU MARTI, A. 1999. “Topografia dels espais de poder a l’època carolíngia. El conjunt Episcopal i la residència comtal”. Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic s. IX-X, (16 Desembre 1999 - 27 Febrer 2000). pp. 100-106. MNAC- Diputació de Barcelona, Barcelona.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 1998. “La elaboración del vino en el mundo romano: la instalación urbana de producción de vino en Barcino”.  II Col·loqui Internacional  d’Arqueologia Romana. El vi a l’Antiguitat, Economia, Producció i Comerç al Mediterrani Occidental, Museu de Badalona, Badalona (1998), pp. 277- 282.

2.3. Estudis de ceràmica

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ, N., 2015: “Barcelona y el comercio interior de cerámica en los siglos XVI-XVII: Valencia, Sevilla, Teruel, Talavera de la Reina (Toledo), Vilafeliche y Muel (Zaragoza), Vilafranca del Penedès (Barcelona) y Portugal”, X Congresso Internacional a Cerâmica Medieval no Mediterrâneo (2012). Silves, pp. 729-735

  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; CAPELLI, C.; DE FEBO, R.; MADRID, M.; BUXEDA, J., 2015: “Imitaciones de cerámicas  taches noires a Barcelona en el siglo XVIII. Datos  arqueológicos y datos arqueométriques”, X Congresso Internacional a Cerâmica Medieval no Mediterrâneo (2012). Silves, pp.613-618

  • MADRID, M.; BUXEDA, J.; G. IÑANEZ, J.; FERRER, S.; BELTRÁN DE HEREDIA, J. 2015. “Arqueometria i arqueologia de les ceràmiques medievals i modernes de Barcelona: El Projecte Tecnolonial”. V Congrés d’arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Barcelona (2014), pp. 253-270.

  • BELTRÁN DE HEREDIA , J, 2012. “Les gerres de transport marítim: producció i comerç a Barcelona” Quarhis 07, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona pp. 80-109,. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, Barcelona

  • BELTRÁN DE HEREDIA,  J., MIRO I ALAIX, N., 2012 . “ Cerámica y comercio en Barcelona: las importaciones del Mediterraneo occidental, el norte de Europa y Oriente.  IX Congresso Internazionales sullaCeramica Medievale nel Mediterraneo, Venecia (2009), pp. 77-87.

  • BELTRÁN DE HEREDIA, J. 2011. “Génova y las importaciones de mayolica ligur en Barcelona: los testimonios arqueológicos y las fuentes documentales”.  Terre Genovesi. Ceramica a Genova tra Medioevo e Rinascimeinto, Genova (2010), pp. 11-16.

  • BUXEDA, J.; IÑANEZ, J.; MADRID, M., BELTRAN DE HEREDIA, J.; 2011. “La ceràmica de Barcelona. Organització i producció entre els segles XIII i XVIII a través de la seva caracterització arqueometrica”. Quarhis 07, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona pp. 197-207. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, Barcelona.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ, N.  2010. “El comerç de la ceràmica a Barcelona als segles XVI-XVII: Itàlia, França, Portugal, els tallers del Rin i Xina” ”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 06, pp. 14-91. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, Barcelona.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ, N. 2009. “Importacions orientals i imitacions locals  a “la façon”  de Ligúria: noves troballes ceràmiques a la ciutat  de Barcelona”. Arqueologia Medieval , 04/05, pp.100- 115, ACRAM, Barcelona.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2009. “Pisa arcaica decorada en verde y/ o manganeso de Barcelona y cerámica vidriada. Un contexto de la primera mitad del siglo XIII.” VIII Congreso Internacional de Cerámica Medieval en el Mediterráneo Occidental, Ciudad Real (2006), pp. 635- 651.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2009. consultar en: http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/pdf/beltranbc.pdf  . “Estudi de la ceràmica medieval a Barcelona: influències, vies d’expansió i fluxos comercials”. Comunicació del XI Congrés d’Història de Barcelona, La ciutat en marxa (2009). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, pp. 1- 12, Barcelona.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ, N.  2009. consultar en: http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/pdf/beltramic.pdf  “ El comerç als segles XVI- XVII  a través dels materials arqueològics apareguts  a Barcelona”.  Comunicació del XI Congrés d’Història de Barcelona, La ciutat en marxa (2009). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, pp. 1-12. Barcelona.

  • LOPEZ MULLOR, A.; BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.,  2009. “La cerámica utilitaria de los siglos XII al XIV en la província de Barcelona”,VIII Congreso Internacional de Cerámica Medieval en el Mediterráneo Occidental  (27 febrero-3 marzo de 2006), pp. 489- 508. Ciudad Real.

  • LOPEZ MULLOR, A.; BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2008, “La cultura material en Barcelona y su Hinterland en época de Almanzor”. Congreso Internacional Almanzor y su época (2002). La Península Ibérica al Filo del año 1000, pp. 61- 102. Córdoba.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J; MIRÓ I ALAIX, N. 2008. “Imitaciones de cerámica ligur berettina en Barcelona”,  Atti dal XL Convegno Internazionale della ceramica. Italia, Medio ed Estremo Oriente: commerci, trasferimenti di tecnologie e influssi decorativi tra Basso Medioevo ed Età Moderna (2007) , pp. 137- 141. Centro Ligure per la storia della ceramica.  Savona/Albisola.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J; MIRÓ I ALAIX, N. 2008. “Aportación al estudio de las cerámicas finas del mediterraneo oriental. Siria/Egipto y la China en Barcelona”. Atti dal XL Convegno Internazionale della ceramica. Italia, Medio ed Estremo Oriente: commerci, trasferimenti di tecnologie e influssi decorativi tra Basso Medioevo ed Età Moderna (2007), pp. 7- 15. Centro Ligure per la storia della ceramica. Savona/Albisola.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2007 “Pisa arcaica i vaixella verda al segle XIII. L’inici de la producció de pisa decorada en verd i manganès a la ciutat de Barcelona”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 03, pp. 138-158.  Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, Barcelona.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2006. “Los contextos altomedievales de la plaza del Rey de Barcelona: la cerámica de tradición carolingia (siglos IX-X)”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, pp. 108-139. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, Barcelona

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2006. “La ceràmica de les voltes del convent de Sant Agustí de Barcelona. Noves formes per la tipologia de la ceràmica comuna baix medieval de Barcelona”. Arqueologia Medieval, 02, pp.46-67. ACRAM, Barcelona.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2005. “La cerámica común del yacimiento de la Plaza del Rey (siglos VI-VII): aportación al estudio de la cerámica común tardoantigua de Barcelona (España)” 1r Congrés Internacional sobre ceràmiques Comunes, de Cuina i Àmfores de l’Antiguitat Tardana a la Mediterrània (2002), pp. 137-150. Universitat de Barcelona, Barcelona.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2005. “Las producciones locales e importaciones de cerámica común del yacimiento de la plaza del Rey de Barcelona, entre la época visigoda y el período islámico. Siglos VI-VIII”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis, 01, pp. 68-89. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Barcelona.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2005. “Les mesures de ceràmica de Barcelona: tipologia i evolució (segles XIV-XVII)”. Arqueologia Medieval, 01, pp. 72-83. ACRAM, Barcelona.

  • LÓPEZ MULLOR, A; FIERRO MACÍA, J.; ENRICH HOJA, J I J.; SALES CARBONELL, J. BELTRÁN DE HEREDIA, J.;  2003 “Cerámica tardorromana y altomedieval en la provincia de Barcelona. Siglos VII- X” II Simposio Arqueología. Cerámicas tardorromanas y altomedievales en la Península Ibérica: ruptura y continuidad (2002), Anejos de AespA, XXVIII, pp. 41-65. Mérida.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J, REVILLA CUBERO, E. 1999. “La ceràmica grisa amb decoració impresa a Barcelona”. Actes del Congrés Internacional Gerbert d’Orlhac  (1999), pp. 475-492. Vic.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 1998. ”Tipologia de la producció barcelonina de ceràmica comuna baix medieval: una proposta de sistematització”. Ceràmica medieval i postmedieval, circuits productius i seqüències culturals. Grup de recerca d’Arqueologia medieval i postmedieval nº 4 (Gramp.-UB). Monografies d’Arqueologia medieval i postmedieval, n. 4. pp. 177- 204. UB. Barcelona.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 1997. “La ceràmica localitzada a l’extradós de les voltes de la Pia Almoina  de Barcelona”. Ceràmica medieval catalana. Quaderns científics i Tècnics, n. 9, pp. 235-253.  Diputació de Barcelona, Barcelona.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.  1994. Terminologia i ús dels atuells ceràmics de cuina a la baixa Edat Mitjana, Del rebost a la taula. Cuina i menjar  a la Barcelona Gòtica, Barcelona, p.46-58.

2.4. Estudis sobre materials arqueològics del Projecte Born

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2014: “Un mirada al món de la dona des de l’arqueologia”. El món de la dona. Barcelona 1700. Institut de Cultura de Barcelona. Barcelona, pp. 232-252

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2014: “El Born i la cultura material de 1700” Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis  10, Museu d’Història de Barcelona, Barcelona, pp 56-68

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ i ALAIX, N. 2013: “Indumentària i ornament personal als segles XVI-XVIII: els testimonis arqueològics” Indumentària. Barcelona 1700. Institut de Cultura de Barcelona. Barcelona, pp. 186-229

  •  BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ,N.; SOBERÓN,M. 2013: “Production and Trade of short stemmed Clay Pipes Found in Barcelona between the Seventeenth and the Nineteenth Century” 26th AIP-Conference in Grasse, November 3-6, 2010.North and south: tobacco pipe research and collecting in the western Mediterranean and its north-western European connections. pp.11-125

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2012: “Les llars barcelonines a través de l’arqueologia”. Interiors domèstics. Barcelona 1700, pp. 240-281. Institut de Cultura de Barcelona. Barcelona.

  • BELTRÁN DE HEREDIA, J., MIRO I ALAIX, N., SOBERON, M. 2012. “Les pipes de ceràmica no caolinites trobades a Barcelona: producció i comerç als segles XVII-XIX”,  Quarhis 07, pp. 166-191. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, Barcelona

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2011. “Els objectes de la medicina i farmàcia” . Medicina i Farmàcia, Barcelona 1700, pp. 264-303.Institut de Cultura de Barcelona. Barcelona.

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2010. ”Adroguers i adrogueries, tot un univers d’objectes”.  Drogues, dolços i tabac. Barcelona 1700, pp.165-213. Institut de Cultura de Barcelona. Barcelona

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ i ALAIX, N.2009. “ Jugar a la Barcelona dels segles XVI-XVIII: objectes de joc i joguines trobats a les excavacions de la ciutat”. A Jocs, Triquets i jugadors. Barcelona 1700, pp. 209- 237. Institut de Cultura de Barcelona i Museu d’Història de Barcelona. Barcelona.

  • BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J; MIRÓ I ALAIX, N., 2008. “Les pipes de caolí del segle XVII trobades al jaciment del Born: importacions angleses i holandeses”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis  04, pp.138-157. Museu d’Hist&