St. Silvestre fields.Surt 07:53 fields.Espon 17:24 fields.Surt 23:35 fields.Espon 12:52

Curs d'Aprofundiment Bíblic

 
PRIMER SEMESTRE
 
1.  Egipte, escenari del Gènesi: entre el nòmada i el visir [CIB101]
 
 
Dos dels personatges més coneguts del Gènesi, Abraham i Josep, van passar per Egipte. Part de la seva història té com a teló de fons la terra nilòtica. Les seves històries han sigut contades al llarg dels segles, narrant els orígens del poble d’Israel. Però, fins a quin punt es podria afirmar que l’Antic Egipte va tenir una incidència clara sobre aquests textos bíblics? La terra n’és tan sols l’escenari o es poden evidenciar altres connexions entre aquests antics pobles? Hi ha quelcom d’històric en aquestes narracions? Durant el curs, rellegirem aquests relats posant el focus en el text arrelat en el seu context, destacant-ne especialment aquells lligams que es poden establir.
 
  1. La presència d’Egipte al Gènesi
  2. Situació dels dos personatges:
    1. Abraham a Egipte
    2. La història de Josep
  3. Exegesi dels textos
  4. Text en context
Dimarts, del 15 de setembre de 2020 al 12 de gener de 2021 – De 18,00 a 20,00 h
Prof.  Pilar Casals
 
 
2.  L’evangeli segons Joan i el seu entorn [CIB102]
 
 Imatge que oferia l’Evangeli de Joan en la primera meitat del segle XX
 
1.1. Els evangelis sinòptics com a punt de referència essencial de l’EvJn
1.2. El rerefons cultural i religiós de l’EvJn, diferent de l’àmbit palestinenc
1.3. L’autor de l’EvJn, testimoni no del Jesús històric sinó del Crist de la fe
1.4. L’EvJn com a punt culminant del desenvolupament del cristianisme del NT
1.5. Joan, el fill de Zebedeu, no en podia ser l’autor
 
Alguns trets de la investigació joànica a partir dels anys 1950
 
2.1. Dades significatives: L’encíclica Divino afflante Spìritu (1943), Qumran (1946), els comentaris (Bible de Jérusalem; R.E. Brown; R. Schnackenburg i després J. Blank, X. Léon Dufour…)
2.2. El debat entre el cristianisme joànic i el judaisme naixent 
- Alguns antecedents
  - J.L. Martyn (1968)
- Allau de Publicacions els anys 1970
- Aprofundiment d’alguns motius jueus en la interpretació de l’EvJn
- El mite jueu de la Saviesa 
- Jesús – Messies
- L’esquema dels enviats del món celestial
- La mística del Merkavah
3. La comunitat joànica
3.1. Progressiva elaboració de l’EvJn
3.2. Dos models de revelació
3.3. Tarannà hermenèutic de l’EvJn
3.4.  El nucli d’aquestes característiques
 
Conclusions
      Imatge actual de l’EvJn
      Context polèmic en el qual es va gestar 
      Caràcter paradoxal de l’EvJn
 
 
  
Dijous, del 17 de setembre de 2020 al 14 de gener de 2021 – De 18,00 a 20,00 h
Prof. Oriol Tuñí
 
 
SEGON SEMESTRE
 
1. La nit de Getsemaní  [CIB103]
 
Segons els relats evangèlics, després de l’últim sopar amb els deixebles escollits, Jesús se’n va amb ells a l’hort de les oliveres, als afores de Jerusalem. Amb gent armada, Judes hi acut més tard i ––besant-lo–– el delata. Aquest petó esdevé símbol de traïció i abandonament lacerants. Els altres deixebles deixen també sol el Mestre. 
Sembla que Déu no hi sigui, la nit de Getsemaní...  La condició humana s’hi mostra en la seva radical vulnerabilitat. En primer pla, l’experiència de l’abandó més cru, de la caiguda, de la proximitat irreversible de la mort i de la pregària. La nit de Getsemaní és la nit de l’home. 
El curs adoptarà la perspectiva interpretativa de Massimo Recalcati ––psicoanalista agnòstic i lector assidu de la Bíblia–– a l’hora de llegir els textos bíblics. La seva mirada copsa sinuositats insospitades en l’escena de Getsemaní.
 
Dimarts, del 9 de febrer a l’1 de juny – De 18,00 a 20,00 h
Prof. Jaume Angelats
 
2. El Jesús de la història (II) [CIB104]
 
 
L'escola liberal de teologia (s. XVIII-XX) va concloure amb R. Bultmann que per a tenir fe en Jesús no cal tenir en compte l’element històric, no n’hem de fer res del Jesús històric. Si creiem en Jesús és perquè hi tenim una relació personal exclusiva que només és vàlida a través de la fe.  Però la investigació posterior ha conclòs que sense una història de carn i ossos la nostra relació amb Déu pot ser una pura il·lusió; sense un coneixement mínim de la història, la teologia  esdevé pur subjectivisme col·lectiu o personal. Si manca un interès pel Jesús històric ens allunyem dels interessos explícits dels autors dels textos del Nou Testament.
1. Els historiadors
2. Descripció de la història de la investigació
3. Criteris fiables de la historicitat
4. Criteris menys segurs de la historicitat
Conclusió: Què sabem del Jesús històric?
 
 
Dijous, de l’11 de febrer al 3 de juny – De 18,00 a 20,00 h
Prof. Enric Cortès