St. Ciril fields.Surt 07:38 fields.Espon 20:14 fields.Surt 20:36 fields.Espon 06:54

Notícies

El Papa Francesc aposta fermament per sentir Déu a les ciutats

14 de novembre de 2019Esdeveniments Compartir:

L’última jornada ha estat titulada “Déu habita en la ciutat”, i hi han estat representats quatre dels continents del món. Els conferenciants han parlat de globalització, cultura de la pau, diàleg interreligiós, ecumenisme i perifèries, tots conceptes globals molt utilitzats avui en dia i que tenen un protagonista principal: l’altre. Durant els tres dies, i avui especialment, hem sentit que el Papa Francesc convida a la seva Església a sortir a fora, a traspassar la zona de confort i buscar, també i sobretot, en l’altre, la presència de Déu.


La globalització de la solidaritat està en marxa

La primera reflexió del dia ha estat a càrrec de Mons. Mbarga, arquebisbe de Yaoundé (Camerun), que ha parlat de com l’Església encara el concepte de globalització. A nivell laïcal, ha dit, “és un terme amb connotacions negatives, però alhora ambivalent”. Fins ara, afirma, el concepte de globalització “ha estat lligat a l’acumulació de riquesa, el creixement de les privatitzacions...  Avui, però, el Papa està fent com un baptisme de la globalització (...) oferint una via nova: la solidaritat”.

Mbarga ha explicat que el concepte de la solidaritat està històricament unit a l’Església, i que els papes que han precedit a Francesc ja havien apostat per un món més just i fratern en què es comparteixin els béns de la humanitat. Segons Mbarga, aquest nou concepte és una visió molt gran pot canviar el món “si hi ha nacions que fan un pas enrere i accepten que no es pot seguir negant l’existència de tanta població, deixant morir tants pobres.” I afirma: “La globalització de la solidaritat està en marxa”.

La pau arriba a través de petits gestos d’amor

Mons. Anthony Machado, arquebisbe de Vasai (India), ha posat èmfasi en el com relacionar-nos amb l’altre: “La cultura de la pau: l’esperit d’Assís.” "No hi ha cap dubte que els creients religiosos no poden romandre passius davant d'un món assetjat per l'odi i la violència", ha dit, i ha apostat, igual que el papa Francesc, per una cultura de la pau activa, de diàleg i de fets. Així, Machado ha recordat: “La pau no ve sola si estem asseguts a l’Església, sinó que arriba a través de petits gestos d’amor i de cura cap als altres.”

“Sota el papat de Francesc s’ha accelerat el compromís pel diàleg amb les altres religions”

La Prof. Catherine Cornille, investigadora del Boston College, ha parlat del diàleg interreligiós en l’Església. En els últims 50 anys, ha dit, “cada Papa ha contribuït al diàleg interreligiós”, però creu que ha estat sota el papat del Papa Francesc quan “el compromís pel diàleg amb les altres religions sembla que s'ha accelerat."

Tot i així, Cornille afirma que el Papa “no ha fet una teologia sistemàtica pròpia del diàleg interreligiós”, sinó que du a terme aquest diàleg “a través d’accions i respostes a circumstàncies concretes que equivalen a un conjunt coherent d’actituds i virtuts que poden ser vistes com un model exemplar pels cristians i també pels no cristians”. Aquestes virtuts que el Papa reflecteix amb els gestos, ha resumit, són la humilitat, el compromís, la interconnexió, l’empatia i la hospitalitat.

El diàleg ecumènic

El bisbe d’Almeria, Adolfo González Montes, ha dedicat el seu temps a "El diàleg ecumènic". L’ecumenisme, ha dit, “rep el seu impuls d'aquests dos fets que determinen la seva naturalesa i les possibilitats que tanca el camí dels cristians cap a la reconstrucció de la unitat visible de l'Església”. En primer lloc, afirma, “el do diví de la fe comuna que l'Esperit Sant ha infós en els cristians i els ha portat a el baptisme”, i en segon lloc, “l'obstacle que representa la divisió dels cristians per a la proclamació de l'Evangeli de Crist.”

Montes també ha dit que el diàleg de la caritat entre l'Església Ortodoxa i l'Església Catòlica “ha contribuït de manera decisiva a solucionar prejudicis i ha propiciat un acostament de recíproc reconeixement i ha contribuït, no només en les relacions de catòlics i ortodoxos, sinó, en general entre les Esglésies i comunitats eclesials sorgides a partir de la Reforma iniciada fa 500 anys al segle XVI.”

Construir des de les perifèries

L’última comunicació del congrés ha estat per part del cardenal Osoro, arquebisbe de Madrid. Osoro ha partit dels textos del papa Francesc a l’Evangelii gaudiumGaudete et exsultate i fins i tot de les aportacions del document del Sínode de l’Amazònia per extreure’n algunes conviccions personals. En primer lloc, Osoro creu que necessitem obrir-nos a la confiança en Déu, per tant, si ens atrevim a arribar a les perifèries, allà el trobarem, ell ja hi serà, i que el Papa ens convida com a Església a tenir el coratge de no acomodar-nos a les zones de confort pastorals.

En segon lloc, Osoro afirma: “definitivament, Déu viu a la ciutat”. En tercer lloc, el cardenal creu que es necessita específicament una “teologia de les perifèries” per tal de reflexionar sobre l’acció de trànsit cap a aquestes. En quart lloc, que “l’Església de sortida” és la millor manera de recuperar un esperit missioner com a una oportunitat per tornar a l’Evangeli.  Per últim, considera que s’ha de cultivar l’espiritualitat d’escoltar la paraula i l’amor a Déu com a fonament per anunciar la Bona Nova.

 

Un congrés per agafar forces durant el camí

El cardenal Omella, arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, ha conclòs el congrés amb el símil del camí que fan durant la vida els cristians: “Aquest congrés ha estat un moment i un lloc, un alberg per a reposar forces en aquest camí. Ens queda la motxilla plena que ens portem. I què ens portem? En primer lloc, l'aprenentatge d'aquests dies, com a aliment. En segon, un gran amor: Déu, la font de la nostra existència, i un amor a el poble fidel (els de dins, el Poble Sant de Diós, i les perifèries, i especialment als pobres, en totes les dimensions).”

Finalment, ha dit Omella, “en aquest camí també necessitarem una gran misericòrdia -acompanyar, discernir, integrar- així com acceptar aquest camí i els seus processos, sense oblidar que estem banyats amb l'alegria del missatge de l'Evangeli.·

Per concloure, el cardenal Omella ha convidat els assistents, un cop més, “a no tancar-nos en nosaltres mateixos, sinó a sortir.”